Orígens

El castell de Castellar forma part de la línia de fortificacions que es va bastir durant el segle X per a la reconquesta. Les fortificacions es van fer en llocs elevats que dominaven el pas dels rius o rieres, les valls dels quals eren el camí natural per arribar a les planes més extenses i més riques, on hi havia les ciutats. Aquestes fortificacions van servir, d’una banda, per impedir les ràtzies dels àrabs cap a les terres planes del Bages o l’Anoia, i de l’altra, per conquerir l’altiplà de Calaf i avançar fins a l’Urgell.

Al segle XI Castellar ja havia fet la seva reconquesta i el territori ja estava feudalitzat. Ho sabem gràcies al testament de Seguí, senyor de Castellar, datat el 1022. En morir Seguí, el castell de Castellar tenia, a més del seu terme, el domini de sis torres que van donar lloc a sis nuclis medievals fortificats que han arribat fins avui: les Coromines, el Seguer, Puigfarner, Vilallonga, Solanelles i la Guàrdia Pilosa.

Entremig de les tres primeres torres i el castell hi havia una guàrdia a 700 m d’altura que les comunicava amb el castell: el mas de la Guardiola, més tard dit Cal Ribera. El domini dels Castellar formava, doncs, un territori en forma de falca que s’estenia de llevant a ponent, des del castell fins a la Guàrdia Pilosa, ara municipi de Pujalt.

La reconquesta també es va fer visible en el terreny espiritual, ja que en l’organització d’aquests nous territoris sempre hi va participar l’Església. Tots els enclavaments que van sorgir al voltant de les torres també tenien la seva església, gairebé totes sufragànies de Sant Miquel de Castellar. D’aquesta manera la relació entre els tres elements del món feudal, el senyor, l’Església i la pagesia, es va consolidar en els territoris conquerits.